És
com un dia d’aquells de fred intens d’hivern que estàs gelada,
que no et sents les mans ni els peus, que camines encongida i tens
pressa per arribar algun lloc tancat, on el vent no et geli el nas. I
de cop entres en un lloc càlid, on hi ha una llar de foc i poc a poc
et va marxant el fred. I et sents reconfortada i embolcallada per l’escalforeta que desprenen les brases. I gaudeixes mirant el foc, et
relaxes i “disfrutes” del moment. I et sents tan a gust que hi
vols tornar-hi. Així
em sento quan em trobo amb l’Angeles una tarda a la setmana.
La
vaig conèixer per primera vegada el dia del meu aniversari ara fa
dos anys. Vaig pensar que feia temps que no tenia un regal tan
especial. Des del primer moment vam connectar molt bé, difícil no
fer-ho amb una persona com ella!
(...)
La
nostra relació és sincera, natural, com si ens coneguéssim de tota
la vida. Compartim vivències, punts de vista, berenars, riem i ens
emocionem juntes. En aquests dos anys hem anat a centres comercials,
al metge, als mossos, al xino del barri, al dinar de Nadal i a la
revetlla de Sant Joan dels Amics de la Gent Gran on hem compartit
taula i ballaruca, a passejar i sobretot hem compartit converses al
menjador de casa seva. Records de vivències d’un passat dur i
intens i pensaments d’un futur incert.
Una
experiència única i molt recomanable que ja és part de la meva
vida.