Teresa i Assumpció

Companyia, record i riure
Quan quedo amb l'Assumpció, perquè encara que s'anomeni Ascensió per a mi sempre serà l'Assumpció, l'animo a sortir de casa - Assumpció, anem a prendre un cafetó a la granja del darrera?; ella sempre diu que està cansada però mai diu que no, així que anem a prendre un talledet ben calent acompanyat d'una petita pasta (que no li convé) -però... Teresa si per una no passarà res. – Assumpció avui et vindré a buscar amb el cotxe i anirem a prendre el tallat al Port de Sant Adrià, ja veuràs quines vistes; i ella puja al cotxe i comença a mirar els carrers, els arbres i comenta com ho han deixat de bonic tot. Arribem a la terrassa del bar en enfront del mar, amb les barques de fons i l'Assumpció vol asseure's contemplant el paisatge i comenta sovint - que maco, que maco que està tot! I acarona a l'Ona, la meva gossa que també ha vingut, mentrestant m'explica històries del seu passat, comentem també coses de l'actualitat i riem molt... que per les dues és el més important... Companyia mútua, records i riure. 
Teresa A. 

Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva
 Ferran Taberner i Raset, Fotoviva